Ajuntament Alcover

Esglésies

Església Vella

Anomenada també Església de la Sang. El 1931 fou declarada monument historico-artístic. L’edifici fou incendiat durant la guerra civil i bona part de les obres artístiques del seu interior es van perdre. Poc desprès, al 1937 quan es va voler enderrocar l’edifici de l’antic hospital-escola que s’alçava al costat i actuava de contrafort de l’església, aquesta s’ensorrà. Anys més tard, l’indret enrunat fou arranjat i convertit en un jardí.
 
L’edifici consta d’una sola nau amb coberta de volta de canó i un absis semicircular. L’església és d’estil romànic de finals del s. XII. El culte es va mantenir fins el 1783.
 
De la seva forma originària en resten nombrosos testimonis fotogràfics, tant dels seus elements arquitectònics, com dels pictòrics i escultòrics.
 
Actualment, pel que encara roman en peu, clarament es pot apreciar el que fou la nau, de 30 metres de llarg per 13 d’ample. Les seves parets són de saldó vermell i tenen un gruix d’uns 2 metres. D’aquestes parets es conserva en la seva totalitat la de l’absis i la del cor, bona part de la paret on s’obria la porta d’entrada al recinte i ben poc de la que es trobava enfront d’aquesta, la que es recolzava en l’edifici hospital-escola.
 
Com a elements remarcables del que avui resta en peu cal esmentar els capitells, representant motius geomètrics, vegetals, mítics i animals, així com la magnífica rosassa de roda de carro considerada una de les millors del romànic català.
 
Algunes peces de l’antiga església es conserven a d’altres indrets, com ara fragments de diversos retaules gòtics i la imatge de la Mare de Déu de la Magrana o de l’Esperança que està al Museu Diocesà de Tarragona.

 

Església de Sant Miquel i el cementiri

Església situada al cementiri de la vila i és creu que és la primera església de la vila. Probablement va ser construïda cap el 1135. Se sap del cert que a l’any 1154 ja existia i que el 1166 es va convertir en església parroquial.
 
La irregularitat de la construcció fa que en Cosme Vidal afirmi que fou edificada entre les tàpies d’una fortalesa àrab. D’altres afirmen que una part de l’església degué caure, essent reconstruïda només parcialment, vers el s. XV. Segons aquesta teoria, l’església tindria originàriament 26,85 metres de llargada per 11 d’amplada i seria d’estil romànic. En caure, una part d’aquesta superfície continuaria com a església, sostinguda per sis arcs gòtics de pedra de sauló i una alçada d’uns 10 metres. Però, de la resta de l’edifici només es conservarien les parets i la porta, d’arc de mig punt, destinant-se aquell sector a cementiri. Aviat, el cementiri desbordaria el petit espai entre les parets i l’església, de tal manera que avui l’església resta dins el fossar.
 
Com a peça singular de l’església de St. Miquel cal assenyalar una estàtua d’aquest arcàngel reposant sobre l’arc que actualment dóna entrada a un pati de nínxols. També cal destacar una creu de pedra, buida de dins i d’estil gòtic, probablement esculpida entre el s. XIII i XVI.
 

Església Nova

Degut a les seves grans dimensions i estar situada a la part més alta de fora de les antigues muralles fan que l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció sigui l’únic edifici visible des de fora la vila.

Actualment és la seu parroquial i desprès de 5 segles, serà restaurada en un termini de 10 anys.

Va ser construïda entre el 1578 i el 1630. Entre 1679 i 1700 es realitzà el retaule barroc de l’altar major el qual va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-39).

El 1795 el campanar va caure per defecte de construcció. Actualment resta inacabat ja que quan es va intentar realçar hi va haver disputes entre el rector i el batlle.

L’edifici és d’una sola nau sostinguda a fora per contraforts, amb 10 capelles i un braç laterals. Té volta de creueria i grans galeries superiors aguantades per cent pilars i cinquanta arcs sobre les voltes de l’església. L’edifici fa 56 metres de llarg, 25 d’ample i 35 d’alçada. Les pedres de l’edifici són de sadló groc.

La façana és renaixentista, amb columnes i capelles tot voltant la porta i encapçalada per un frontó. Altres parts de l’església són barroques.

A l’interior destaca el cor sostingut per un arc i les pintures del Baptisteri (1951) i del Santíssim (1963) fetes per l’alcoverenc Anton Català. El campanar consta de tres campanes, una de les quals, la “Francisca”, va ser forjada el 1800 per la família Pomerol. El rellotge va ser fabricat pel montblanquí Agustí Pomés el 1809. La parròquia té objectes de valor tal com l’arqueta de plata del s. XIV o la custòdia gòtica datada entre el 1449-1451.

L’any 1966 entre l’Avinguda de Mont-Ral i l’església, es va erigir un monument commemoratiu del vuitè centenari del títol de Vila. Ara aquest jardí és un parc infantil.
 
 

 

 
AddThis Social Bookmark Button