Ajuntament Alcover

El Poble > La Vila > Història

Història

Els primers pobladors

Els vestigis de la presència humana més antiga a prop d’Alcover són les restes d’indústria lítica del Paeolític Superior (període Aurinyacià) trobades al jaciment del Pont de Goi. D’altres de posteriors són les troballes del jaciment de Picamoixons o les del jaciment del Tossal d’en Balanyà.

 

L'edat dels metalls i la cultura ibèrica

El Cau d’en Serra és una de les coves sepulcrals Calcolítiques (inici de la metal·lúrgia del coure) més importants de Catalunya. El jaciment iber del Vilar a Valls és un dels més importants a prop d’Alcover. No obstant això, a la partida del Degotall hi ha les restes d’un poblat ibèric.

 

Els romans

Al 218 aC l’exèrcit romà desembarca a Empúries i a Tàrraco. En aquesta època probablement es va començar a utilitzar la famosa pedra d’Alcover o pedra de la Lloera. La inscripció romana sobre pedra d’Alcover més antiga que es coneix data del 71 aC.

Les restes romanes d’una bòbila a la partida del Burguet i les d’un conjunt termal amb sepulcres a la partida del Cogoll, evidencien la presència de viles romanes a prop d’Alcover.

 

Els visigots i els musulmans

Al 476 dC l’últim emperador romà és destituït i s’inicia l’època visigòtica. D’aquest període pot pertànyer una peça de marbre decorat que actualment es conserva al Museu Municipal d'Alcover.

Des del 713-714 dC fins al segle XI el territori del camp de Tarragona va conèixer la presència àrab, encara que se'n tenen poques notícies. Aquesta ocupació va ser important pel poble. Els topònims “Benijau” i “Alcover” són d’aquesta època. Probablement també ho són les restes d’una torre del mas de Mont-ravà.

 

De la conquesta cristiana a la guerra civil catalana

L’any 1059 apareix documentat per primera vegada el nom de Santa Maria d’Alcover. Ara bé, el naixement històric d’Alcover com a municipi i com a vila és el dia 9 d’abril de 1166 quan el rei Alfons II d’Aragó i I de Catalunya (1157-1196) dóna a la vila la “Carta d’Acapte” (carta de població).

El maig de 1462 esclata la guerra civil catalana i el 21 d’agost de 1464 Alcover, desprès d’haver resistit divuit mesos en solitari i d’haver aguantat dos setges, es rendeix. Les tropes del rei Joan II van entrar a la vila per una bretxa que van fer a la muralla. L'arquebisbe Pere d'Urrea va castigar la vila, ajusticiant els seus jurats, canviant-li el nom pel de Vilanova del Camp i traient-li tots els privilegis. El poble va perdre molts habitants i va quedar completament arruïnat.

 

De la guerra civil catalana a la guerra dels segadors

L’any 1476 l’arquebisbe Pere d’Urrea torna els privilegis manllevats a Alcover. Al 1482 la vila estava força recuperada i totalment reedificada. A partir d'aquest moment comença una lenta recuperació que culminarà a darrers del segle XVI i principis del XVII. En aquest període, la demografia experimenta un notable increment, en part gràcies a la forta immigració d'origen occità. La riquesa del poble se sustentava sobre la indústria tèxtil. Els draps i robes d'Alcover són esmentats en totes les geografies de l'època. Tot això condueix a una notable febre constructora. És llavors quan es construeix el convent de Santa Anna (1582), la nova Casa de la Vila (1591-92), l'església de l'Assumpció (1594-1630), la nova planta i l'església del convent de Santa Anna (1617), la capella de la Concepció (1634), diferents reformes i una ampliació de la muralla, com també moltes cases particulars: ca la Rosa Barra (1598), ca París (1600), ca la Güerba (1608), ca l'Escombrall (1612), ca Cosme i l'Abadia (1618), ca Maginet (1619), entre d'altres. Totes elles encara es conserven.

En aquestes activitats constructives hi va participar l'arquitecte Pere Blai, el màxim exponent de l'arquitectura renaixentista a Catalunya, la presència del qual està documentada a l'església de l'Assumpció i a la de Santa Anna i atribuïda a Ca Cosme i l'Abadia.

Fruit de la riquesa local, i a partir de l'organització de confraries, l'activitat festiva pren una notable volada. Tant la processó del divendres Sant, organitzada per la Congregació de la Sang, com la festa de Santa Úrsula, són de darreries del segle XVI. També en aquesta època es parla de balls parlats, grallers, joglars, bestiari i gegants.

També en aquesta època hi ha grans convulsions socials i polítiques. Hi destaca el fenomen del bandolersisme que, entre finals del segle XVI i principi del XVII, va adquirir a Alcover una notable virulència, fent que es confirmessin dos partits rivals, els voltors i els morells, que van tenir partidaris en tota la comarca i que van buscar la seva equivalència en els nyeros i cadells. D'Alcover procedien alguns dels famosos bandolers de l'època, com Miquel Morell, Miquel Català o Pere Voltor, entre altres.

 

Els segles XVIII i XIX

Desprès de la Guerra de Successió i del Decret de Nova Planta la indústria paperera agafa força a la vila d’Alcover. Els molins, alguns d’ells encara existents, majoritàriament s’ubicaven a la vall del riu Glorieta. La demografia del poble torna a fer un altre salt. Com a conseqüència de l'increment de la devoció, es construeix l’ermita del Remei, que aviat pren el relleu a la devoció pel santuari de les Virtuts, procedent de l'Edat Mitjana.

Un dels fets bèl·lics més importants de l'època és la batalla del Pont de Goi, o de Valls, que va tenir lloc el 15 de febrer de 1809 i en què les forces franceses de Saint-Cyr van derrotar les de la Junta superior.

El 1846 el terme d’Alcover s’engrandeix desprès de les annexions de les zones del Burguet, la Plana i el Samuntà.

Època de millores d’infraestructures. A partir de l’any 1855 s’instal·la l’enllumenat públic. El 1863 s’inaugura la línia fèrria Tarragona-Lleida. El 1865 s’empedren els carrers de la vila.

L’aparició de la fil·loxera i la davallada de la indústria tèxtil i paperera provoquen, cap a finals del segle XIX, una emigració del camp cap a la ciutat i la població es veu greument reduïda.

 

Alcover durant el segle XX

Durant el segle XX, Alcover ha viscut una gran vitalitat de l'associacionisme, però també una gran conflictivitat local. En el primer apartat cal destacar, primer, la societat Cercle d'Amics, creada el 1901, i el Sindicat Agrícola, fundat el 1920. Ambdues encara persisteixen. Desprès del parèntesi de la Dictadura franquista, l'associacionisme es revifà. El fruit més important del segon període és el Centre d'Estudis Alcoverencs, construït el 1977.

Pel que fa a la conflictivitat sociopolítica, cal recordar les vagues de 1918, que acabaren amb un jornaler mort (assassinat per un propietari) i van propiciar la instal·lació, el 1920, d'una caserna de la Guàrdia Civil. Aquest precedent va influir en el fet que, en esclatar la guerra civil, la violència contra els simpatitzants de la rebel·lió militar fos especialment dura (assassinats i crema de béns religiosos). Igualment, la repressió de postguerra també va ser molt dura.

El segle XX també és el de la gran transformació urbana del poble. Les diferents onades migratòries dels anys 50, 60 i 70 van significar un canvi urbanístic significatiu fora de les muralles. L'any 1942 es redacta el projecte d'eixamplement de la zona de les Rodes i el Col·legi. Posteriorment, s'urbanitza el barri de les Cases Noves. El 1965 s'aprova el projecte d'urbanització de les Masies Catalanes. Durant l'època democràtica, la fesomia del poble experimenta contínues noves transformacions.

En l'apartat cultural destaca la creació del Museu Municipal d'Alcover (1966), que aplega, sobretot, una important col·lecció paleontològica.

 

Bibliografia utilitzada:

  • AADD. Petita història d'Alcover.
  • AADD. Alcover; una història.
AddThis Social Bookmark Button